PERÍFRASIS VERBALS

Les perífrasis verbals són construccions sintàctiques formades per dos verbs –un dels quals està conjugat i l'altre es manté en forma no personal. Aquests verbs poden estar connectats  directament o per mitjà d’una preposició i, en qualsevol cas, el conjunt té un sentit verbal únic.  

Les perífrasis més habituals són:

A) d’OBLIGACIÓ   (o recomanació)                   

Personals:   

• HAVER DE + Infinitiu          Hem d’anar al metge.
• CALDRE QUE + Subjuntiu  Cal que veges la pel·lícula, t’encantarà!

Impersonals:

• CALDRE + Infinitiu:                 Cal llegir aquest informe
• HAVER-SE DE + Infinitiu         S’ha de tenir en compte tots els factors

També expressen obligació les construccions:

-       “ser necessari/menester + Infinitiu”          És necessari desdejunar bé.

*ATENCIÓ:  Són incorrectes les formes següents amb valor d’obligació:

- “tindre que”                           Tinc que ser més ràpid*    ---->    He de ser més ràpid

- “hi ha que”                              Hi ha que eixir ja*          ---->    Cal eixir ja

-  “deure de + Infinitiu”     Deus de baixar el fem*    ---->  Ha de baixar el fem/Cal que baixe el fem

- “ser precís” (exacte)           És precís dormir 8 hores* ---->     Cal dormir 8 hores

1. Clica en l'enllaç i resol les perífrasis que et plantegen. Escriu ací les oracions correctament.

Activitat. PERÍFRASIS D'OBLIGACIÓ

B) de PROBABILITAT    (i/o possibilitat)

• DEURE + Infinitiu:                          El testimoni devia saber prou més del que deia
• Adv./locucions adv. (potser / probablement / segurament / tal vegada) + Indicatiu:  

                                                              Segurament aprovaràs / Potser celebrarem l'aniversari juntes

• PODER SER + Subjuntiu:           Pot ser (que) supere la meua marca
• SER PROBABLE/POSSIBLE QUE + Subjuntiu:       És probable que aconseguisca el que vol
• PODER + Infinitiu:                          Si  entrena, pot aconseguir el seu repte

*ATENCIÓ:  Cal tindre en compte que les següents construccions són incorrectes:

- “deure DE”                                           El tren deu d’haver eixit ja* ---->    El tren deu haver eixit ja

- “igual” com adv. de probabilitat.  No sé qui farà el dinar, igual et toca*---> potser et toca

- “FUTUR” i “CONDICIONAL”                  Serà la una* ---->    Deu / Devia ser la una

C) d’IMMINÈNCIA (Expressen que l'acció que es troba a punt de realitzar-se)

• ESTAR A PUNT DE + Infinitiu        Estaven a punt d’eixir quan ens telefonaren
• ANAR A (pret. Imperfet Indicatiu)        Anava a dutxar-me i han tocat a la porta
• COMENÇAR A + Infinitiu                Començava a entendre la novel·la
• ARRANCAR A +Infinitiu                  Arranquí a córrer perquè feia tard
• Present o futur d'Indicatiu + expressió d'imminència.          Acabe açò i de seguida ens n'anem a passejar 

*ATENCIÓ:  Les següents construccions amb valor d’imminència són incorrectes:

- “ANAR A  (en present + INF)   Demà vaig a comprar-me roba*--> Demà em compraré roba 

                                              Vaig a fer una proposta en la reunió* --> Faré una proposta en la reunió

- “Anem a veure”               Anem a veure què deies*---->     A veure, què deies?