RAMON  LLULL.  EL  NAIXEMENT  DE  LA  PROSA

RAMON LLULL: TEORIA I TEXTOS

Context històric i social

El segle XIII és una època de transició dins l’edat mitjana que apunta cap al món modern. Al costat del teocentrisme medieval es produeixen una sèrie de transformacions socials, econòmiques i culturals que, a poc a poc, faran trontollar el sistema feudal i l’hegemonia de l’església. I en el terreny arquitectònic es trobem el pas de l’art romànic al gòtic. La població s’aplega a les ciutats per traure profit del sistema econòmic del comerç i l’artesania. En aquest punt es troba el germen d’una nova classe: la burgesia, que gaudeix d’accés a l’alfabetització i que determinarà el naixement de la novel·la com a necessitat estètica, ideològica i didàctica. A més, front a l’estancament del llatí, notem un notable progrés de les llengües romàniques, que esdevenen vehicles aptes per a la difusió de l’alta cultura.

Aquest és també un temps d’expansió de la Corona Catalanoaragonesa, amb les conquestes de Mallorca, el 1229, i del Regne de València, el 1238. L’esperit guerrer també va afectar el món religiós d'occident que viu un ressorgiment amb les anomenades croades o guerres de religió.

En aquest context, excel·leix la figura de Ramon Llull, per la ingent obra, l’eminent caràcter polifacètic i l’activisme religiós. Va escriure vora 300 obres en llatí, català i àrab, i va demostrar gran mestria en tots els àmbits del saber de l’època. De Llull trobem treballs sobre filosofia, teologia, ciències naturals, literatura, llengua i medicina, entre d’altres. D’especial menció és la dedicació divulgativa de la doctrina cristiana, tasca a la qual dedicaria nombrosos escrits i la seua pròpia vida. A més, destaca per les aportacions que feu a la llengua en els nivells lèxic, gramatical i sintàctic. 

1. BIOGRAFIA

Ramon Llull va nàixer el 1232 en el si d’una família benestant cristiana a Mallorca, recentment conquerida per Jaume I. Més d’un terç de població era musulmana, en convivència amb jueus i cristians. L’origen noble i la relació de la seua família amb la cort li proporcionà una acurada educació com a cavaller i el portaria a ser senescal i cap de l’administració de Jaume II. Cap al 1257 es va casar amb Blanca de Picany amb qui va tindre un fill i una filla. Ara bé, la seua formació i proximitat a la cort el va apropar a la literatura feudal de l’amor cortés i va escriure poemes per a diverses dames. No debades Llull es refereix al seu matrimoni com una relació irregular i s’acusa de tindre passions desordenades.  

Els seus primers 30 anys contrasten considerablement amb la resta de la seua vida. Quan havia fet els 30 li va succeir un fet extraordinari que el va portar a redirigir la vida cap al cercle religiós cristià. Una nit, mentre escrivia un poema per a una dama de la cort, va tenir una aparició de Crist en la creu que es repetiria diverses vegades. Arran d’aquestes, va decidir iniciar una vida nova que es regiria per un triple objectiu:

-       Predicar als infidels

-       Escriure “el millor llibre del món” per demostrar de manera racional la veritat cristiana

-       Fundar escoles i monestirs per formar missioners

Gairebé totes les dades de la seua vida les coneixem gràcies a allò que explica en les obres. Prop de fer els 80, va dictar a un deixeble la seua autobiografia en llatí: Vida Coetània i va encarregar-ne la versió definitiva a uns monjos de París, és per això que està redactada en 3a persona. També trobem referències personals els poemes Lo desconhort, on explica la crisi que va experimentar i en el Cant de Ramon, on fa balanç de la seua vida.

2. EL PENSAMENT DE LLULL

Llull era conscient de la complexitat dels seus objectius així que va dedicar els primers anys a planificar-la i a formar-se per tal d'arribar a una explicació científica de la veritat cristiana. 

Es va formar en teologia ja que la seua finalitat era religiosa i en filosofia, per reflexionar al voltant de la societat multireligiosa que l'envoltava. A més, va concloure que calia aprendre la llengua dels infidels per predicar-los en la seua pròpia llengua.

La primera concreció del “millor llibre del món” va ser el Llibre de contemplació en Déu (1271-74). Tracta de la creació, l’home i Déu, i pretén demostrar que el Déu cristià és el responsable de totes les coses i aquest és el fet que dona sentit al món. El llibre no el va acabar de convèncer perquè els infidels mai acceptarien l’autoritat dels textos sagrats de la religió cristiana per motius de fe, sinó de raonament. 

En aquest punt, Llull es va recloure al monestir de Randa per meditar quin seria el millor mètode i allà va rebre l'anomenada "il·luminació de Randa" que li va revelar l’Art; el nucli de tot el sistema del seu pensament i que li permetria argumentar contra els errors del infidels. 

La primera versió del seu pensament filosòfic fou Art abreujada de trobar la veritat, es tracta d’un sistema basat en principis generals acceptats per les tres religions. Totes coincidien en l’existència d’un sol Déu, necessàriament bo, gran i etern, així com en l’acceptació del món físic de la ciència grega i el marc de la lògica d’Aristòtil. El mètode creat per Llull combinava aquests conceptes amb altres, fent ús d'una tècnica combinatòria capaç de generar arguments per a confirmar o desmentir qualsevol suposició. 

En definitiva, l’Art era una tècnica de pensament de base lògica i matemàtica que permetia demostrar que les grans veritats cristianes deriven de l’estructura mateixa de l’univers. I, per tant, condueix de manera decisiva a l’acceptació del Déu cristià com a única raó de totes les coses.

 

Llull va fer diverses reelaboracions del seu mètode i el va mostrar i debatre en nombroses universitats d’arreu d’Europa, i dedicaria la resta de la seua vida a difondre els valors cristians per territoris tant cristians com musulmans en un inusual pelegrinatge.

3.  LA  LLENGUA  EN L’OBRA DE  RAMON  LLULL 

Ramon Llull fou el primer autor europeu que va escriure en la seua llengua materna textos sobre temes de tots els àmbits de la vida humana i de la cultura del seu temps, fins ara consagrats al llatí. Llull va haver de crear un model lingüístic apte ja que fins aleshores no sabien expressat ni en català ni en qualsevol altra llengua romanç. Per fer els escrits més accessibles i amens alhora que precisos, l’autor introdueix una gran quantitat de paraules tècniques preses del llatí o creades a partir de procediments de derivació, cal dir que moltes d’elles han perdurat fins ara amb la mateixa forma i sentit. D’altra banda, l’autor se n’adona de la inoperància  de la frase simple que no li permet expressar pensaments complexos, per tant, fa servir períodes amplis que inclouen nombroses oracions subordinades i li permeten expressar-se amb precisió.

4.  LA LITERATURA COM A MÈTODE DIVULGATIU

Gràcies a l’experiència a la cort Llull se n’adona que la literatura constitueix un mètode de fàcil arribada al públic ja que aquest aclamava les representacions dels joglars. Així és com es planteja la possibilitat d’adequar el seus objectius divulgatius al registre literari i per això utilitzava sovint històries breus o exemples que exposaven en forma de narració, continguts filosòfics i científics, i  en què els protagonistes eren personificacions de principis abstractes.

 

4-1. OBRA NARRATIVA

Llull observa els nous habitants de les ciutats i es fixa en els interessos i principis d’aquesta burgesia emergent. És així com se n’adona de la idoneïtat de la novel·la per respondre a les noves necessitats estètiques, ideològiques i didàctiques. Producte d’aquestes reflexions escriu dues novel·les que seran les primeres catalanes i de les primeres europees medievals: el Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna, son fill (1283) i el Llibre de meravelles (1287-89).

Entre les novetats que introdueix el gènere novel·lístic hi ha el fet que estiguen escrites en prosa i no en vers, com es feia fins el moment, i que els protagonistes són burgesos i no cavallers i nobles, com fins ara. A més, inclou nombroses narracions breus; els anomenats “exempli”, que il·lustren de manera al·legòrica sobre els aspectes que pretén infondre i que estan protagonitzats per personatges amb els quals els lectors s’identifiquen fàcilment. Així mateix, sovint trobem debats i discussions entre els personatges per tal de motivar el treball reflexiu del receptor. 

 LLIBRE D’EVAST E ALOMA E BLANQUERNA, SON FILL.  "BLANQUERNA"

Es considera la primera novel·la biogràfica europea medieval. És una novel·la utòpica en la qual els protagonistes duen una vida exemplar i creen institucions ideals o les dirigeixen. Blanquerna, el protagonista, esdevé model i “alter ego” del mateix Llull. L'obra és entesa com un reflex o espill de la realitat de la societat urbana i, al llarg de les 5 parts en què està fragmentada, el protagonista la reforma fins el darrer detall.

Llibre I. De matrimoni.  Evast i Aloma són una parella de burgesos que duen una vida santa i Déu els compensa amb el fill que desitjaven: Blanquerna. El matrimoni li dona una formació cristiana i li afavoreixen el desenvolupament d’una personalitat forta i autònoma davant les situacions de la vida. Quan té edat de casar-se li presenten Natana, una jove igualment virtuosa, però ell renuncia al matrimoni per considerar més encertat fer-se monjo. Els seus pares recullen l'exemple del seu fill i funden un hospital de pobres on es dediquen a fer obres de caritat.

Llibre II. De  religió.  Blanquerna passa pels diferents estaments religiosos: de monjo a prior i finalment a abat. Igualment, Natana esdevindrà abadessa d’un monestir.

Llibre III i IV.  De  prelació i d’apostolical estament.  Blanquerna és nomenat bisbe i reformarà tota la seua diòcesi d’acord amb els projectes lul·lians. Finalment és triat papa i reforma la cristiandat en conjunt. 

Llibre V.  De  vida ermitana.  Finalment es dedica a la vida contemplativa i medita entorn a una col·lecció de màximes morals i filosòfiques, el Llibre d’Amic e Amat.

LLIBRE D'AMIC E AMAT

És una obra mística que té com a tema central l’amor de l’amic per l’amat, és a dir, de l’ànima humana per Déu. El llibre parteix de la forta estima que Llull sentia cap a Déu en l’exercici de les seues meditacions, a partir de les quals escrivia cada reflexió que obtenia de l'exercici. Es tracta d’un recull de 366 versicles escrits en prosa lírica, que tradueixen als principis religiosos certs tòpics de la poesia trobadoresca com l’amor entre dos éssers, els contraris nit i dia o l’estat emotiu de l’ànima enamorada. 

LLIBRE DE MERAVELLES. “FÈLIX”

La segona novel·la de Llull es pot considerar com una enciclopèdia novel·lada en què difon aspectes sobre Déu i les meravelles de la seua creació a cadascuna de les quals dedica un capítol: Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, els homes, el paradís i l’infern. El fil conductor de l’obra és el viatge d’un personatge anomenat Fèlix que, aconsellat pel seu pare i mogut per un marcat interés d’aprenentatge, viatja pel món meravellant-se del que veu. En aquest viatge troba diversos savis a qui pregunta tot allò que desconeix i les respostes estan constituïdes per centenars de narracions breus, sovint encadenades, que funcionen com exemples aclaridors, en traslladar les qüestions abstractes a la realitat quotidiana.

El capítol seté és el Llibre de les bèsties s’aparta de l’esquema general i es considera un llibre independent. Aquest capítol esdevé un tractat de zoologia; constitueix una reflexió en forma de faula sobre la política i, concretament, sobre l’ambició d’exercir el poder sense límits sobre els altres. Mitjançant els protagonistes animals que reprodueixen de manera simbòlica els vicis i virtuts pròpies del comportament humà, Llull descriu els aspectes més tenebrosos de la condició humana i fa una crítica de la corrupció de la política i de les lluites de poder en l’època medieval. L'obra explica com Fèlix es dirigeix a un clar del bosc on hi ha un grup d'animals reunits per escollir rei. Elegeixen el Lleó, tot i l’oposició del Bou, que proposa com a alternativa el Cavall. Arran de la discussió es formen dos grups però la Renard fa un parlament a favor del Lleó i convenç els més reticents. Més tard el Lleó nomena els seus consellers i no hi inclou la Renard, motiu pel qual aquesta queda plena de rancúnia i prepara la traïció.

ALTRES DE LES OBRES NARRATIVES DE CARÀCTER PEDAGÒGIC

Llibre de l’orde cavalleria   Llull adreça als cavallers aquest tractat sobre els valors morals i religiosos aplicats a l’exercici de les armes. L’obra tracta sobre l’origen i la noblesa de la cavalleria, la descripció de l’ofici i el cerimonial de preparació de l’aspirant. Posteriorment fou inclós per Joanot Martorell a la novel·la Tirant lo Blanc, per instruir al protagonista. 

Doctrina pueril   Es tracta d’una obra de catequesi destinada a l’educació dels xiquets.

Llibre del gentil e dels tres savis  Narra com tres savis –un jueu, un cristià i un musulmà- intenten persuadir “el gentil” (un pagà) de la veritat de les seues respectives fes.

Arbre de la ciència  És una versió de l’Art en forma enciclopèdica; una obra general sobre totes les ciències, en què s’utilitza la imatge de l’arbre com una al·legoria del saber humà en el qual es mostren distribuïts de manera jeràrquica tots els coneixements en les branques.

4-2.  OBRA  EN  VERS

Gairebé tota la poesia lul·liana coincideix a ser llargues tirallongues monorimes, escrites en occità, com la poesia trobadoresca coetània. De fet, sabem pel propi autor que les primeres poesies escrites per ell són composicions dedicades a dames de la cort, tot i que no se’n conserven. Si que ens han arribat, en canvi, peces en què pren elements de la vida cortesana i els vincularà al misticisme per aconseguir un producte didàctic, són les composicions: autobiogràfiques, didàctiques i sobre vides de sants, de la Verge i de Déu.