1. Què pots deduir de qui era i com era Ausiàs March solament observant la imatge?
2. Valoreu les següents qüestions.
a) Us sona el nom d'“Ausiàs March”?
2. Valoreu les següents qüestions.
a) Us sona el nom d'“Ausiàs March”?
b) Coneixeu algun carrer, institució, col·legi, etc. de la vostra localitat que porte el seu nom?
c) Per què en quasi totes les localitats Valencianes hi ha algun espai públic amb el nom d'Ausiàs March?
d) Algú us ha parlat de les seues poesies?
e) Sabríeu recitar algun dels seus versos?
d) Algú us ha parlat de les seues poesies?
e) Sabríeu recitar algun dels seus versos?
3. Llig els versos i respon les següents tres preguntes.
“A temps he cor d'acer, de carn e fust.
“A temps he cor d'acer, de carn e fust.
Io só aquest que em dic Ausiàs March.”
- De quin tema penses que tracten?
- Quin significat interpretes?
- Què podem intuir sobre el poeta només llegint aquests dos versos?
- Quin significat interpretes?
- Què podem intuir sobre el poeta només llegint aquests dos versos?
********* ********* *********
BIOGRAFIA
Va nàixer a Gandia al voltant de 1397 en el si d’una família de burgesos enriquits, cosa que va dirigir la seua vida a ser cavaller i poeta.
La seua biografia està delimitada en dues etapes: en la primera, ell és abans que res el cavaller cortesà que serveix fidelment el seu rei Alfons el Magnànim a les campanyes italianes i al nord d'Àfrica (1420-1424).
El 1425, March es trasllada a les seues possessions de Beniarjó (prop de Gandia) on romandrà allunyat de tota activitat cortesana, encara que el rei el premie amb el nomenament de falconer major.
A Beniarjó, es va dedicar sobretot a administrar els seus béns i a defensar els seus privilegis feudals, fet que li provocarà conflictes ben greus al llarg de tota la vida. És en aquesta etapa, que March es dedicarà a la poesia.
Diversos documents donen a entendre que la vida que va portar fins els quaranta anys, època en què es va casar, no va ser del tot “ordenada”. El 1437 es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, la qual mor dos anys més tard. Així, el 1443 torna a casar-se, aquesta vegada amb Joana Escorna. No té cap fill d'aquests dos matrimonis, però sí cinc fills il·legítims.
Els darrers anys de la seua vida els va passar a València, en el cèntric carrer de Cabillers, on va morir el 1459. La seua sepultura es troba a la Seu de València.
OBRA
L’obra d’Ausiàs March ja va obtenir una notable repercussió a l'època tant entre els poetes valencians com castellans, com mostren els nombrosos manuscrits que la recollien, així com les edicions que se'n van fer al segle següent.
TEMES
Els 128 poemes que giren al voltant dels grans temes de la literarura: l'amor i la mort, i sovint es barregen.
- L’amor, descrit com un sentiment contradictori; espiritual i carnal, alhora. Per a March, la dona estimada és un ésser real, de carn i ossos, ple de virtuts però també origen dels més grans vicis.
- La mort, que és tractada com a remei del seu desig amorós no correspost i també com a redempció davant el pecat produït per l’amor carnal.
CANTS
Les composicions de March es poden classificar en tres grans grups:
I) Els cants d'amor. L'amor és el tema més important de la seua obra. Per a March la dona és una persona real, humana i individual i, en conseqüència la relació home-dona serà el compost de l'amor sensual (sentits) i l'amor intel·lectual (contemplació i pensament).
II) El cant espiritual. Llarga oració de 224 versos dirigida a Déu. March es mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i té por d'ésser condemnat per haver caigut en el "foll amor", es penedeix, fins i tot li demana a Déu que li acurte la vida per no incórrer en més pecats.
III) Els cants de mort. Sis poemes sense senyal, potser motivats per la mort de la seua esposa Isabel Martorell. March reflexiona sobre el destí de l'ànima, el dolor per l'absència, el record del temps passat. Fins i tot, se sent culpable de la mort de la seua dona.
CARN I ESPERIT
Ausiàs March ha passat a la història com el poeta que aspira a l’amor pur i espiritual però que cau contínuament en les temptacions de la carn, per ell considerades com l’amor carnal i impur; el del pecat. Els cants d’amor estan plens de laments on el poeta expressa les contradiccions amoroses que viu i el seu dolor profund en deixar-se portar pel pecat.
1. Relaciona els versos de March amb els significats corresponents.
"Llir entre cards" / " Plena de seny" / "Amor, Amor" / "Oh, foll amor" / "Mon darrer bé"
3. Llig els fragments i contesta les preguntes. Comprovaràs que, més que el poeta de l’amor, sembla el poeta del dolor.
1. “Al meu esguard ningú és enamorat”
2. “Jo sóc el més gran amador”
3. “Jo defallint, Amor farà eclipsi”
4. “Primors, Amor a mi revela"
5. Els meus fets amb els dels romans es comparen,
que foren més que els escrits no posen”.
6. “Que ningú pense ni que m’allargue en paraules
ni que els meus fets exagere amb el que dic,
ans pregue a Déu de morir ara mateix
si el meu parlar participa gens en faules”.
____ Si ell deixava d’estimar, es produiria una catàstrofe en el món dels enamorats
____ Va superar en temes d’amor fins i tot als personatges de la mitologia clàssica
____ L’Amor premia la seua dedicació amb unes confidències especialíssimes.
____ No hi ha persona que puga merèixer de dir-se enamorat sinó ell.
____ Ningú té la seua capacitat amatòria.
____ Demana sense pors que la mort, si menteix o exagera en els seus relats amorosos
SENYALS
March utilitza 5 senyals distints, que encobreixen les identitats de les dames a qui va estimar.
2. Relaciona els següents senyals amb les definicions que hi ha a continuació.
1. Amors inicials o de joventut referits a una dama molt assenyada.
2. Dona de qui reclama de vegades un amor espiritual i d’altres sensual, amb la qual cosa evidencia les seues contradiccions.
3. Amor que li proporciona un equilibri emocional i pau interior pròpia de la maduresa aconseguida amb a darrera esposa.
4. Personificació de l’Amor, a qui el poeta es
dirigeix planyent-se per la pèrdua de la facultat d’amar.
5. Amors dels quals March té consciència de pecat.
- Explica en què consisteix el dolor que manifesta en relació amb el tema amorós.
- A quin tipus de dama van dedicats aquests versos?
- A quin tipus de dama van dedicats aquests versos?
-Fins a quin punt és responsable l’estimada de què el poeta no puga aconseguir l’amor pur? Justifica-ho fent al·lusió als versos.
Llir entre cards, ma voluntat se gira
tant que jo us vull honesta i deshonesta
sagrat odie, allò del que tinc festa,
i em plau açò que em fa caure en la ira.
Llir entre cards, vos am tant purament
que m’és dolor com no em podreu amar
sinó d’amor que solen practicar
els amadors amant comunament.
RIMA
La rima és la repetició dels sons a partir de l’última vocal tònica, pot ser consonant, segons coincidisquen vocals i consonants a partir d’aquesta vocal, o assonant, si solament coincideixen les vocals.
MESURA SIL·LÀBICA
En valencià, el còmput sil·làbic es fa des de la primera síl·laba fins a l’última síl·laba tònica de cada vers. L’explicació és que en la nostra llengua hi ha abundància de paraules agudes en relació a les planes i les esdrúixoles.
La poesia d’Ausiàs March sol seguir l’estrofisme clàssic català. Aquest metre consisteix a fragmentar cada vers en dos parts que reben el nom d’“hemistiquis”, entre els quals es fa una pausa anomenada “cesura”. Sovint els versos tenen 10 síl·labes amb cesura a la quarta, de manera que presenten una estructura partida 10 (4 + 6).
- Emplena el fragment del poema 81 amb aquestes paraules i analitza la rima.
mar / sort / destruir / complir
- Llig en veu alta l’estrofa del poema 81 i analitza la mètrica
Poema 81
Tal com aquell que es veu prop de la mort,
patint mal temps i perills en la ____________,
i veu un lloc on es pot refugiar
i no l'ateny perquè té mala ______________,
em passa a mi, que vaig afanys passant,
i vós podeu els meus mals _______________.
Desesperat dels meus desigs ______________,
el vostre orgull aniré recitant.
Glossari:
Ateny: aconsegueix, arriba allí.
Afany: gran esforç, obstacles
RECURSOS ESTILÍSTICS
Ausiàs March és, com sabem, un ésser ple de contradiccions i de sentiments passionals que magnifica de forma desmesurada, per això són molt freqüents en la seua poesia recursos estilístics com les metàfores, comparacions i hipèrboles.
A. METÀFORES
És un recurs que es basa en una comparació, o símil, que mostra la relació lògica o irracional entre dos elements; un real (A) i un altre evocat o imaginari (B), i és aquest el que llegim al poema.
Ex: “com dos volcans en erupció”.
Ausiàs March analitza minuciosament les seues idees i sentiments a partir d’una comparació inicial entorn a la qual es desenvolupa tot el poema. Sol comparar el seu dissortat amor amb elements de la natura que mostra en la seua versió més intensa com ara una mar embravida o una forta tempesta. Les estructures comparatives amb inicia els poemes sovint són, entre d’altres:
“Així com cell...”
“Si com...”
“Tal sóc com...”
- Llig els tres inicis de poema i realitza les activitats següents.
a) Digues quina estructura comparativa utilitza en cada fragment i amb què es compara en cadascun.
b) Comenta el recurs estilístic més destacat que hi ha en cada fragment
c) Assenyala altres elements que et resulten curiosos
I. Així com cell qui en lo somni es delita
i el seu delit de foll pensament ve.
II. M’esdevé així com el patró que en platja
té sa gran nau i pensa haver castell.
III. Semblant em trobe al qui alegre canta
i porta al cos disposició mala.
B. LA HIPÈRBOLE
És el recurs que consisteix a exagerar l’objecte o element clau del poema. Ex: No hi ha bombers que apaguin el que ens crema a l cor.
March utilitza aquest recurs per magnificar el sentiment amorós, emetent afirmacions desmesurades que han portat a què el poeta siga considerat un megalòman de l’amor.
- Rellig l’estrofa del poema 81 i comenta les metàfores i hipèrboles que hi identifiques.
Veles e vents
Activitat. Escolta el poema Veles e vents, completa els versos i contesta les preguntes
Dels vents:
En quina direcció bufa cadascun dels vents que nomena el poeta?
Per què demana que siguen parcials en bufar?
Què simbolitza la direcció de la qual bufa cada grup de vents?
Del mar
Hi ha alguna imatge que reforce el símbol que acabem d’analitzar?
Els recursos
Assenyala les comparacions i comenta-les
Trobes alguna hipèrbole? Assenyala-la i comenta-la
Comenta la reflexió sobre l’amor i la mort
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la ___________:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
_________ , __________ , los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son ________ los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon _________.
faent camins dubtosos per la ___________:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
_________ , __________ , los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son ________ los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon _________.
bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat ___________,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran ____________________:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
____________________ en terra eixiran.
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran ____________________:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
____________________ en terra eixiran.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè ___________________ és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler __________
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de __________________
que, jo ________, no meta mi en ________.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
perquè ___________________ és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler __________
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de __________________
que, jo ________, no meta mi en ________.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
Aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost ___________ convertit.
E jo forçat d’aquest món ___________ ,
tot lo meu mal serà vós no veer.
__________! per què terme no hi ha en ________ ,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!
e sia tost ___________ convertit.
E jo forçat d’aquest món ___________ ,
tot lo meu mal serà vós no veer.
__________! per què terme no hi ha en ________ ,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!
__________, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què __________________ me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus ________________ .
de què __________________ me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus ________________ .
