ANÀLISI DE TEXTOS
1. TÍTOL
És una ordre de lectura del text; la manera com està formulat i la informació que inclou aporta molta informació sobre el tema, la modalitat textual i les marques de modalització.
D'acord amb la relació que té amb el tema pot ser:
- Temàtic (o literal): concentra la idea clau del text. Pot ser de manera global o parcial.
Ex: Biografia de Frida Kahlo, de Hayden Herrera
Bestiari de monstres valencians, de D.Mateo i S.Calatayud
- Remàtic (o literari): no explica directament el contingut sinó que fa ús d'un recurs estilístic
(metàfora, ironia, hipèrbole, paradoxa...), cosa que requereix la reinterpretació del títol una
vegada llegit el text.
Ex: Solitud, de Víctor Català / Temps moderns, de Charles Chaplin
2. TEMA "De què tracta el text?"
És la idea central del text; l'eix que condensa el significat total, actua com a fil conductor del text i deixa clara la intenció de qui l'escriu.
S'expressa de forma breu i clara mitjançant:
- Frase nominal: substantiu abstracte + complements (SN)
Ex: Les amenaces del canvi climàtic
Ex: Les conseqüències del canvi climàtic per a les generacions futures
Ex: La innacció dels governs davant el canvi climàtic
Com identificar el tema d'un text?
1. Identifica les idees principals per paràgrafs
2. Estableix la relació entre les idees
3. Identifica la intenció comunicativa, l'estructura i l'organització jeràrquica del text.
4. Identifica què fa el text diferent d'un altre que aborda el mateix motiu.
5. Respon a la pregunta: quin és el tema central del text?
TRUCS:
sentit global del text
idees essencials del text
paraules clau: denotatives i connotatives
títol
PROHIBIT!!
- Començar amb: "El text tracta de..."
- Fer títols de dues paraules, per exemple: "L'amor"
- Utilitzar frases fetes com: "Qui la fa la paga"
- Fer eslògans sensacionalistes com: "La vergonya de la gent que..."
3. ESTRUCTURA "Quina forma té el text?"
"Com s'organitza la informació del text?"
L'estructura o les parts del text tenen a veure amb el sentit de la informació i la manera com s'organitza, és a dir, a la relació que s'estableix entre aquesta.
INDICACIONS
1. Identifica el tema i els subtemes.
2. Detecta la idea o idees que es desenvolupen en cada paràgraf.
3. Encercla els connectors, et donaran pistes de com es posen en relació les idees.
4. Fixa't en els canvis de temps verbals; solen correspondre's amb canvis estructurals.
5. Fragmenta la informació en parts d'acord amb el seu sentit.
6. Redacta la resposta com s'exposa en el següent exemple:
Primera part (línies 1-3): Definició del concepte de poligàmia
Segona part (l.4-20): Desenvolupament d'exemples de relacions polígames actuals i de diverses cultures al llarg de la història.
Tercera part: (l.21-26) Conclusió on es valora el model polígames com una realitat més arrelada al món del que l'ètica social aprova.
4. RESUM
Un resum és un text que exposa de manera breu i fidel els continguts essencials d'un text original més extens. El teu resum ha de demostrar que has entés el text i que saps identificar les idees principals i distingir-les de les secundàries.
DECÀLEG PER FER EL RESUM
1. Fixa't en el sentit del títol i en les paraules clau de cada paràgraf.
2. Identifica les idees no repetides del text, organitza les idees i prepara't un esquema previ.
3. Escriu un text breu i clar en què et limites a la informació inclosa al text.
4. Comença directament resumint el text, evita les fórmules introductòries del tipus "El text tracta de/narra/explica...”
5. Utilitza la 3a persona.
6. Utilitza un to objectiu; no afegisques la teua opinió ni cap valoració personal.
7. No copies oracions literals del text i tampoc faces citacions textuals d'aquest; elabora un discurs propi.
8. Cohesiona bé les idees mitjançant connectors.
9. No faces enumeracions ni emplees guionets, a mode d'esquema
10. Revisa el teu escrit, assegura't que la informació està clara, completa i ben estructurada.
TRUCS:
una idea per paràgraf
jerarquia d'idees
connectors
Fórmules per començar: "La situació...", "Les xarxes socials...", "El model...", "Reflexió sobre...", "La polèmica al voltant de..."
PROHIBIT!!
- Opinar; mai utilitzes verbs d'opinió com "jo crec/pense, en la meua opinió".
- Utilitzar expressions com: "he vist / he observat / he identificat..."
- Donar la informació concreta dels exemples o de les idees secundàries.
5. TIPOLOGIES TEXTUALS "Quina finalitat té el text?"
Les tipologies textuals són les diverses modalitats de text segons la finalitat i es classifiquen, principalment, en: narratius, descriptius, expositius, argumentatius, instructius, conversacional, poètic i predictiu.
Generalment, un text inclou més d'una tipologia textual però sempre en predomina una, i aquesta és la que està relacionada amb la finalitat del text, com ara narrar, informar, fer entendre continguts, persuadir a qui llig, etc.
*La teua resposta ha de demostrar que saps identificar la tipologia textual predominant, i que també que saps justificar-la amb exemples citats del text. Així mateix, cal que indiques els paràgrafs i línies que ocupen.
En la següent graella trobareu la informació necessària.
6. LES VEUS DEL DISCURS O POLIFONIA
Amb polifonia s’entén el conjunt de veus que tenen presència en un text. Poden ser les veus de l’emissor, el receptor o d’altres personatges a qui es faça referència. Per exemple en un conte, a més de la veu del narrador, poden intervenir les veus dels personatges i, alhora, narrar uns fets a uns altres.
Cal distingir dos nivells: textual i extratextual
NIVELL EXTRATEXTUAL
És la realitat externa al text i la realitat discursiva, on s’inclou:
AUTOR REAL. La persona real que ha escrit el text (l'emissor). Ex: Mercé Rodoreda
LECTOR REAL. Qui llig el text (el receptor). Ex: nosaltres, lectors de La plaça del Diamant
AUTOR MODEL. És la imatge que cada lector es fa de l'autor real, a partir de la lectura.
Ex: Algú amb gust per l’escriptura de vides de personatges sensibles i humans
LECTOR MODEL. És la idea del tipus de lector a qui s’adreça el text; en qui pensa l'autor quan el crea. Ex: persones empàtiques amb els conflictes i emocions dels personatges
NIVELL TEXTUAL
LOCUTOR. És el jo discursiu, és a dir, la veu que condueix la narració. És el narrador dels textos narratius, és la veu en 1ap. dels textos argumentatius, i la veu en 3ap o 1ap pl. dels textos expositius, propis de l'àmbit acadèmic i, finalment és el jo líric dels textos poètics.
Sovint la veu del locutor s’expressa fent ús de monòlegs, és a dir, que reprodueix el seu parlament en estil directe. En canvi, si el locutor vol transmetre el seu pensament, ho farà mitjançant la tècnica del monòleg interior i, comunicarà els seus pensaments tal i com es generen en el seu pensament, sense passar cap filtre. D’aquesta manera, esdevindrà
locutor i al·locutari alhora, ja que el locutor és alhora el destinatari del seu discurs.
És el cas de La plaça del Diamant, on també s’anomena “escriptura parlada”. Ex: "I amunt, jo amunt, amunt, Colometa, vola, Colometa, que darrere teu hi ha tota la pena del món"
AL·LOCUTARI. És la persona a qui s'adreça explícitament el locutor; el receptor a qui parla de tu, de vostè o de vós. Pot aparèixer o no.
Ex: Estimada Kity.
ENUNCIADORS. Són personatges diferents del locutor que prenen la paraula en la narració, en 1ap o 3ap. Es manifesten mitjançant diversos procediments:
- Discurs directe: la veu de l'enunciador és reproduïda directament mitjançant signes gràfics (guionets, dos punts i cometes) i verbs de dicció com dir, explicar, preguntar...
Ex: "No sabria què fer sense tu!"- li va dir Lluís
Lluís li va dir: —Què faria sense tu?
- Discurs indirecte: la veu de l'enunciador s’insereix en el discurs del locutor fent ús de l’estructura: “verb de dicció + conjunció (si/que)”. Ex: Lluís la mirà i li digué que no sabria què fer sense ella.
- Discurs indirecte lliure: Els sentiments i pensaments de l’enunciador són expressats pel locutor, sense cap marca gràfica ni verb de dicció.
Ex: Lluís la mirà, què faria sense ella? L’expressió del sentiment és viscut pel personatge de Lluís però dit pel locutor.
7. LA ISOTOPIA
La isotopia és un mecanisme de referència semàntica que contribueix a la coherència textual.
Es dona entre les paraules d'un text que comparteixen un tret semàntic dels seus lexemes i genera un efecte de repetició de significats que permet identificar el tema principal i els secundaris.
TRUCS
lexemes idèntics
camps semàntics
sinònims
hiperònims, hipònims
