RECULL D’ORTOGRAFIA
DÍGRAFS
Un dígraf és el conjunt de dues lletres que equivalen a un únic so.
Quan separem les paraules en síl·labes, alguns dígrafs se separen i d'altres es mantenen junts:
SEPAREM
TJ: plat - ja
TG: plat - ges
TZ: dot - ze
TX: met - xa
RR: car - ro
SS: tas - sa
NO SEPAREM
GU: à - gui - la
QU: ra - que - ta
IG: lleig
LL: a - llu - nar
NY: ma - nya
MP: comp - te
LLETRES COMPOSTES
Les lletres compostes són combinacions de consonants que mantenen el seu so de les dues i les separem sempre.
MM: im - mi - nent
NN: in - no - var
TL: At - làn -tic
TLL: rat - llar
TM: set - ma - na
TN: èt - nic
L·L: il - lu - mi -nar
CC: ac - ci - ó
GG: sug - ge - rir
DD: ad - di - tiu
2. DIFTONGS, HIATS I LLETRES I/U CONSONÀNTIQUES
DIFTONGS
Un diftong és la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba. En valencià hi ha 18 diftongs, classificats en dos grups:
- DECREIXENTS: Emparellen qualsevol de les cinc vocals amb la I o la U.
- CREIXENTS: Segueixen l’estructura GU o QU més vocal. Ací és imprescindible que la U sone, per això de vegades porta dièresi.
- DECREIXENTS: Emparellen qualsevol de les cinc vocals amb la I o la U.
- CREIXENTS: Segueixen l’estructura GU o QU més vocal. Ací és imprescindible que la U sone, per això de vegades porta dièresi.
Diftongs decreixents | Diftongs creixents |
AI aixeta AU plaure EI peix EU arreu OI boix IU cultiu UI buit OU dijous | QUA quatre GUA guant QUO quota GUO llenguota QÜE qüestió GÜE següent QÜI aqüífer GÜI pingüí |
1. Fixa't en aquesta imatge, què observes en la separació sil·làbica de l’anunci?
I / U CONSONÀNTIQUES
3. L'ACCENTUACIÓ GRÀFICA
L'accent és un signe ortogràfic que serveix per marcar en l'escriptura quina és la vocal tònica de les paraules que pronunciem. Moltes vegades la posició de l’accent en una o altra vocal determina el seu significat.
AGUDES | Quan acaben en: - Vocal a, e, i, o, u - Vocal + s - en, in. | valencià diré veí allò algú cabàs anglés canyís gloriós tramús sorprén Pequín |
PLANES | Al contrari de les agudes | fàcil rèptil diríem fòssil núvol |
ESDRÚIXOLES | Totes | ànima bèstia Índia fórmula música |
A l’hora d’accentuar les paraules, observem que el grau d’obertura es correspon l’accent: l’obert ( ` ), també anomenat greu, i el tancat ( ´ ) o agut.
e o | ESDRÚIXOLES | PLANES | AGUDES |
Tipus d’accent | Obert è ò | Obert è ò | Tancat é ó |
Però NO Sempre!! | fórmula pólvora tómbola góndola tórtora séquia sénia sépia sémola església llémena Dénia Bétera Énguera | cérvol préstec térbol feréstec llépol préssec estómac | què perquè però açò això allò arròs Vinaròs ressò inclòs, exclòs conclòs espòs |
olimpíada véncer basquetbol meréixer linier intèrfon timpà
aurèola avar oceà pivot púding atmosfera xandall
conclave saxòfon leucòcit tiquet xiclet Cleòpatra policrom
sinó tèxtil vertigen Etiòpia torticoli filantrop zodíac
amoníac ciclop hoquei córrer elèctrode període esperit
omòplat medul·la rubèola Himàlaia elit diòptria etíop
dinamo acne sandvitx míssil letargia tulipa rèptil
isòbara oboé futbol hectolitre èczema pneumònia córrer
6. ACCENTS DIACRÍTICS
Actualment el llistat de paraules que porten accent diacrític són 15.
be (nom lletra, ovella)
déu (divinitat)
deu (número; font; verb deure)
es (pronom feble)
ma (possessiu)
mes (part de l’any)
mon (possessiu àton)
pel, pels (contracció prep + art)
que (conjunció / pronom relatiu no precedit de preposició)
se (pronom feble)
si (condicional)
sol (astre / nota musical / verb soler)
son (ganes de dormir / possessiu)
te (infusió; lletra; pronom feble)
us (pronom feble)
vos (pronom feble)
ATENCIÓ: També s'escriuen SENSE accent diacrític els derivats i les paraules compostes dels monosíl·labs anteriors.
Ex: adeu, subsol
La dièresi (¨) és un signe gràfic que es posa sobre les vocals i i u per indicar:
- Si la vocal que hauria de dur dièresi porta accent gràfic (veí, país, reconstruíem...).
2. Sufixos de cultismes començats per i
-ïtat: idoneïtat, simultaneïtat
3. En la majoria dels pretèrits imperfets dels verbs acabats en -ure de la 2a conjugació (Veure entrada del pret. imperfet del blog). (plaïa, cloïen).
8. L'APÒSTROF
Indica l’elisió d’una vocal (a, e).
S’apostrofen:
- Els articles el i la
- La preposició de
- Alguns pronoms febles
S’APOSTROFA | NO S’APOSTROFA | |
article El l’ | - Davant de vocal o h l'amic, l'home -Davant les xifres que comencen per so vocàlic l'1 (l’u), l’XI (l’onze) - Davant les sigles començades per so vocàlic l’IVAM, - Davant paraules començades amb s líquida(es pronuncien com si començaren amb una e) l’Sputnik | - Davant de i consonàntica el iogurt, el ioga - Davant h aspirada (sona com una j) el hawaià, el hall |
article La l’ | - Davant paraules iniciades per vocal o h l'alegria, l'hora, l'oïda - Davant les sigles començades per so vocàlic l’ONU, l'ONCE | - Amb paraules femenines iniciades per i, u, hi, hu àtona la unió, la histèria, la UNESCO - Davant de i consonàntica la iaia, la iuca -Davant la h aspirada la Hilary - Davant el prefix negatiu a- la asimetria – la simetria - Els noms de les lletres la erra, la essa - Davant les paraules: la ira, la host, la una (hora) |
Preposició de | - Davant paraules iniciades per vocal o h d’ací , d’herbes - Davant xifres iniciades per so vocàlic d'1.000.000 (d’un milió d’euros) | - Davant de i, u, hi, hu consonant tintura de iode, ve de Huelva -Davant la h aspirada de Hoollywood - Davant el prefix negatiu a- de anormalitat - Els noms de les lletres després de ema |
Si prefereixes decarregar-te-les, clica en l'enllaç


